Edat Antiga: Els celtes.

Al llarg del primer mil·leni a.C al nord i al centre de la Península Ibèrica hi vivien pobles d'origen celtes procedents del centre d'Europa.

Aquests pobles vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que es trobaven en zones elevades i fàcils de defensar.

Els celtes es dedicaven preferentment a la ramaderia, però també practicaven una agricultura basada en els cereals.

Així mateix, elaboraven peces de cèramica i teixits de llana. A més, dominaven la metal·lúrgia i fabricaven estris i armes de bronze i de ferro.

No coneixien ni l'escriptura ni la moneda. Els intercanvis de productes entre pobles eren poc freqüents.

Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també van ser un poble que va destacar en l'art de l'orfebreria i de la forja.

Els braçalets i els collarets eren ornaments utilitzats com a símbols de poder.

Els artesans celtes eren famosos per la seva habilitat; aquest era el cas dels carreters i dels ferrers.